Es curiosa la fascinació que em segueix provocant l'observació de la lluna, des de petiteta m'agrada la nit, però crec que l'interés més fort va començar quan als 13 anys em pasava llargues nits observant-la , etc... els llocs més foscos, en nit de lluna plena, están plenament il·luminats, la llum sembla que t'entri i, per molt sola que estiguis estàs plenament acompanyada, recordo les nits que pasava als boscos dels penyasegats , tota sola, per què els amics no volien sortir o simplement per què tenia ganes de anar-hi, o les nits que em pujava a la terrasa i entre el telescopi i estar sola em pasava hores parlant-li. Segur que a tothom li pasa algun cop.
Aquest dijous va ser lluna plena i ha estat una de les que he gaudit més desde feia anys, desde veure el cel com es posava vermell i poc a poc anava pujant al mateix temps que s'amagava el sol per l'altre costat, a estar-me estona gaudint de la seva companyia.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada